Sobre mí

Toni Grau Mompó  ( l’Olleria 1958)  Artista i Museòleg.

 Taller-estudio en el  “Xàtiva Land Art”.

    Treballe com un artista-artesà multididacta, en l’espai conegut com “Hort de la Polaca” a la Costa el Castell de Xàtiva. Confeccione el meu art entre arquitectura popular, coves, grans arbres i paisatges absorvents, aprofitant les tècniques pictòriques, volums, espais i materials reinventats, establint un diàleg creatiu amb la pròpia natura, on és el lloc qui marca el conjunt del fet artistic.
    Quan realitze retrats, dibuixos, cartells, paisatges, escultures, intervencions o tallers oberts, m’interessa tant el procés com la matèria. Les obres íntimes i particulars, els grans formats, les obres públiques necessàries o les intervencions en el territori. M’atrauen les textures i els meus colors poden aparéixer suaus, en filadures boiroses, vidriosos o contrastats. Valore els elements, les formes orgàniques, corporals o psíquiques i suggerents, inclús aprofitant les possibilitatas terapèutiques de l’art que humanitza.
    Necessite creure que en sóc artista, perquè a través del meu traball puc aportar-ne la pròpia visió, sobre allò que aprofite a la societat per avivar la reflexió, l’opinió, la sorpresa, la memòria, el goig, la recuperació del patrimoni i la concòrdia, que fa créixer els petits projectes col·lectius o personals. Crec que l’art també ha de fluir per on no se l’espera, com art del territori, habitant els paisatges viscuts.

*       “ La obra de Toni Grau pretende fundirse literalmente con el entorno del que se nutre, que interpreta, al que escucha. Representa la energía telúrica que emana de los elementos, a través de una sinergia universal que ha dado sentido a su vida. Bebe del respeto y admiración al poder de la naturaleza de los Románticos, personaliza la realidad como hicieron los Postimpresionistas e investiga el interior de sí mismo como los Expresionistas, sus sensaciones, para invitar con su trabajo a hacerlo a cada uno de nosotros.”

 *      “ The work of Toni Grau aims literally to merge with the environement. The  artist is nourished through his respect and admiration for nature’s  power like the Romantics. He personalises this reality just as the Post Impressionist did, and searches inside himself like an Expressionist. All the times he is inviting each one of us to participate in the wonder he experiences.                           

                                                        Miguel Mallol, curator & art critic.